Obra
Autor
Hincapié, María Teresa
Any
1989
Tècnica
Vídeo, color
Any d'adquisició
2022
DURACIÓ
38' 35''
EDICIÓ
2 A.P de Ed. de 6 + 2 AP
CRÈDITS
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Vitrina (1989) és un vídeo de la performance que María Teresa Hincapié va escenificar el 1989 en una vitrina de la llibreria Lerner del centre de Bogotà. Durant les vuit hores de jornada laboral, l’artista va dur a terme les tasques de neteja específiques de la vitrina, alhora que es comunicava amb els vianants escrivint algunes idees personals, dibuixant o, fins i tot, besant el vidre amb un pintallavis vermell intens. L’artista va elaborar aquestes accions domèstiques en un espai públic amb l’objectiu d’emfatitzar els rols que la societat atribueix a la figura femenina.
L’exposició María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit és la primera mostra dedicada a la pràctica de María Teresa Hincapié. Aquesta va ser una coproducció de la Corporació Museu d’Art Modern de Medellín (MAMM) i del MACBA i va estar vigent del 20 d’octubre de 2022 al 10 d’abril de 2023.
María Teresa Hincapié (1954-2008) va néixer a Armènia, Colòmbia, i va morir als 54 anys després d’una llarga malaltia. Va esdevenir una figura clau en el desenvolupament de la performance durant les dècades de 1980 i 1990 i va ser una veu reflexiva que va explorar les pràctiques corporals. Inicialment formada en teatre com a membre del grup Acto Latino i influïda per les idees de Jerzy Grotowski (1933-1999) i l’horitzó experimental que aquest director de teatre polonès havia obert entorn del concepte de “teatre pobre”, així com per les exploracions d’Eugenio Barba, Hincapié es va interessar per una dramatúrgia neta i simple. A mitjans dels vuitanta, la seva pràctica va virar definitivament cap a una indagació més profunda en l’àmbit de la performance, un gir que va marcar un moment seminal en la gènesi de les pràctiques artístiques contemporànies a Colòmbia. L’exploració de la vida quotidiana i la transformació d’accions rutinàries en actes simbòlics van crear una metodologia per a la seva pràctica. L’art es va convertir en la guia de la seva existència, no sols proporcionant un marc per a la seva creativitat sinó també influint en la seva ètica i comprensió de la política.