Two Meetings and a Funeral

Naeem Mohaiemen, escriptor i artista, utilitza pel·lícules, instal·lacions i assaigs per explorar les històries d’utopies fallides en el marc de la política internacional d’esquerra. La recent pel·lícula de tres canals de Mohaiemen, Two Meetings and a Funeral (2017), estrenada a la documenta 14 (Kassel) el 2017, examina dos projectes utòpics profundament viciats: el Moviment de Països No Alineats (NAM) i l’Organització de Cooperació Islàmica (OCI), tots dos van sorgir en el complex panorama polític de la Guerra Freda.

El Moviment de Països No Alineats incloïa nacions i pobles com Vietnam, Iugoslàvia, Palestina i Bangla Desh, i tenia com a objectius la sobirania nacional, la descolonització, l’antiimperialisme i un nou ordre econòmic mundial independent dels Estats Units i la Unió Soviètica. Mentre que l’Organització de Cooperació Islàmica, que també incloïa Bangla Desh, s’alineava amb una aliança transnacional d’estats-nació basada en la unitat a través dels valors islàmics i recolzada per la nova riquesa provinent de les exportacions de petroli.

La pel·lícula Two Meetings and a Funeral examina el canvi històric des de la perspectiva socialista de la reunió del Moviment de Països No Alineats de 1973 a Algèria fins al seu contrapunt ideològic, el sorgiment d’una perspectiva islàmica transnacional a l’Organització de Cooperació Islàmica de 1974 al Pakistan. El projecte es centra en la navegació vacil·lant i contradictòria de Bangla Desh entre aquestes dues reunions històriques i té com a teló de fons la seva lluita pel reconeixement de les Nacions Unides.

Utilitzant material fílmic d’arxiu, imatges d’espectres arquitectònics a Nova York, Algèria i Dhaka, i imatges de converses amb líders clau que senyalen les contradiccions dins dels moviments de descolonització, la pel·lícula evoca un record visualment dens d’aquests dos encontres. Centrant-se en les nacions del Sud Global, que abasten Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina i el Pròxim Orient, i el canvi que algunes d’aquestes nacions van fer d’una perspectiva política socialista a una centrada en els ideals islàmics, el projecte considera l’erosió d’un Tercer Món unificat com a espai potencial per a la descolonització, la teologia de la lliberació i el socialisme.