Postaler

Un postaler o expositor metàl·lic de postals com els que s’utilitzen habitualment als comerços mostra, en lloc de postals, uns miralls que reflecteixen l’espai immediat on està situat. Perejaume va fer una caminada per la muntanya amb el postaler carregat a l’espatlla fins a situar-lo en paisatges diferents. A la manera de museu portàtil, els miralls reflectien entorns naturals i configuraven una pintura canviant amb un camp de visió de 360 graus. L’obra s’acompanya de fotografies que mostren l’acció de l’artista.

Perejaume inicia la seva trajectòria artística a finals dels anys setanta. En aquella època se’l vincula a corrents avantguardistes com el dadaisme, el surrealisme o l’art conceptual, però també al romanticisme i al paisatgisme català del segle XIX. Joan Miró, Brossa, J.V. Foix, Verdaguer, la cultura popular del Maresme o el món de la pagesia són alguns dels referents que l’inspiren. La seva producció artística ha evolucionat entrellaçada amb la seva creació literària, i aquest fet ha donat lloc a una poètica d’infinites ressonàncies metafòriques en què conviuen pintura, fotografia, escultura, paraula, acció, vídeo i so. El 2005 rep el Premi Nacional d’Arts Visuals que concedeix la Generalitat de Catalunya i el 2006, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya.