Construction aux plans transparents

L’any 1956 Constant va començar a treballar en New Babylon, un projecte arquitectònic per a una societat futura. Després de la Segona Guerra Mundial, quan les ciutats de tota Europa s’estaven reconstruint, Constant va desenvolupar una sèrie de prototips per a la ciutat utòpica. Va abandonar la pintura i es va centrar en desenvolupar una ciutat situacionista. Constant va sostenir que el funcionalisme racional i monòton del moment limitaria la vida lliure i creativa. Va començar a dissenyar estructures arquitectòniques prospectives. New Babylon es materialitzava en una sèrie de maquetes extremadament detallades, en dibuixos, gravats, aquarel·les, litografies, mapes topològics, collages, dibuixos arquitectònics i fotomuntatges, així com en manifestos, assajos, conferències i pel·lícules. «Què és realment New Babylon? » va escriure Constant el 1966. «És una utopia social? Un disseny arquitectònic urbà? Una visió artística? Una revolució cultural? Una conquesta tecnològica? Una solució als problemes pràctics de l’era industrial?». I es va contestar a si mateix: «Cadascuna d’aquestes qüestions toca un aspecte de New Babylon». El projecte preveia una societat on l’arquitectura tradicional, així com les institucions socials construïdes, s’haurien desintegrat. Totes les raons per l’agressivitat haurien estat eliminades i la ciutat a construir estaria pensada per a una societat de persones creatives alliberades del treball quotidià degradant, una urbs construïda per a una nova espècie: l’«Homo Ludens», l’home lúdic.

Una ciutat nòmada, New Babylon, consistia en una àmplia xarxa d’espais interiors de diversos nivells que es propagaria per cobrir, eventualment, el planeta. Aquests espais interconnectats, denominats sectors, tindrien múltiples pisos de terra transparent, sostinguts en l’aire per unes columnes altes de disseny variable. Els vehicles es concentraven en el primer nivell i el trànsit aeri aterrava als terrats, mentre que els habitants es dispersaven a peu per interiors laberíntics, d’ambients que es reconstruïen contínuament. Cada aspecte de l’entorn podia ser controlat i reconfigurat de forma espontània. Es tractava d’una urbs lúdica on els neobabilonis serien lliures per crear i recrear la ciutat al seu gust.

Amb tot, al principi dels anys setanta, Constant es va adonar que lliurar-se sense traves a l’id (allò) freudià no portaria al paradís. Dues dècades després d’embarcar-se en la visió d’una ciutat bolcada al plaer, va percebre el costat obscur de l’id (allò) desbocat. Abans d’abandonar el projecte, en les seves últimes obres sobre New Babylon, dibuixa un Apocalipsien negre i vermell: follia, esclavitud, deshumanització, les conseqüències distòpiques del desig sense fre.
Tot i que Constant va considerar el seu projecte des del llindar de la mort de l’art i l’arquitectura, la seva obra profètica ha tingut una influència important en generacions posteriors d’arquitectes, provocant intensos debats a les escoles d’arquitectura i belles arts sobre el futur paper de l’arquitecte. La seva obra prefigura projectes de Zaha Hadid, Frank O. Gehry, Rem Koolhaas, Philippe Starck, Nigel Coates, Greg Lynn i altres arquitectes que infonen en els seus singulars edificis l’impacte emocional de l’experiència urbana. En la seva exploració del futur, el projecte de Constant va preveure fins i tot la xarxa ciberespacial que avui envolta el món.