‘King Zulu’, Jean-Michel Basquiat

Aquesta càpsula ens parla de l’artista Jean-Michel Basquiat i la seva obra “King Zulu”. Ens la presenta Tanya Barson, conservadora en cap del museu.

A la dècada dels setanta, Jean-Michel Basquiat (Nova York, 1960-1988) dibuixava grafitis enigmàtics a la ciutat de Nova York juntament amb el company Al Díaz, i els signaven amb el pseudònim SAMO©, sigles que responien a l’expressió Same Old Shit, «la mateixa porqueria». A més dels grafitis, Basquiat pintava postals, la seva pròpia roba, portes i marcs de finestres, i grans teles. Avui, aquest artista inconformista i autodidacta, crescut al sud de Manhattan en un context de postpunk, és un dels artistes més representatius de la segona meitat del segle XX. L’any 1981, Rene Ricard publicava a la prestigiosa revista Artforum un article que el va catapultar qualificant-lo de «The Radiant Child» i l’any següent es convertia en l’artista més jove que participava en la Documenta de Kassel. Les seves imatges crues i vibrants, així com les breus inscripcions damunt les teles, denoten el seu interès per la música, el cinema, la televisió i la literatura. Amb un art de gran força plàstica i ple de fúria i de ràbia, aquest artista afroamericà –tot i procedir de la classe mitjana de Brooklyn, els seus orígens es remunten a la cultura haitiana i porto-riquenya– es va relacionar amb artistes ja reconeguts com Andy Warhol o Keith Haring. Va morir de sobredosi quan tenia vint-i-set anys.