Boothworks

Boothworks (2017) és un documental fictici en el qual una veu en off descriu, des d’un futur incert, una forma d’art internacional que es consolida al voltant dels anys 2010. Aquesta nova forma d’art, duta a terme pels galeristes de l’època, va prendre l’estand de la galeria com un mitjà artístic i la fira d’art com el seu espai d’exhibició. El “Booth art”, com el narrador el denomina, era nòmada, portàtil, “anti-galeria”, efímer, performatiu, site-specific i es resistia a ser convertit en mercaderia. No obstant això, el narrador problematitza aquesta desafiadora forma d’art qüestionant la seva relació amb el capitalisme, el seu impacte social, el canvi de focus de l’objecte d’art al seu context, els objectius institucionals i curatorials que promovien aquestes pràctiques i com la figura del crític d’art es va tornar innecessària sota aquestes noves circumstàncies.

El text és un collage compost en la seva totalitat per cites (editades) de reconeguts crítics d’art, comissaris, historiadors de l’art, artistes i altres agents artístics que parlen sobre pràctiques artístiques conceptuales, site-specific, performatives i efímeres dels anys 60 i 70, com ara Lucy Lippard, Miwon Kwon, Germano Celant, Helen Molesworth, Seth Siegelaub o Joseph Kosuth, entre altres.

La part visual del vídeo prové de documentació en vídeo de fires d’art i altres esdeveniments artístics trobada a Internet, a plataformes com Vernissage TV.