Obra
Autor

Haacke, Hans

Any

1965

Tècnica

Metacrilat i aigua

Any d'adquisició

2000

Tipus d'objecte

Escultura

Dimensions

76 x 76 x 76 cm (alt x ample x fondo)

Crèdits

Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació National Comitee and Board of Trustees Whitney Museum of American Art

Comparteix

Cub de condensació (1965) és una de les obres inicials en la trajectòria artística de Hans Haacke. Si amb els anys aquest artista desenvolupà una crítica a l’art entès com a institució i sistema, les seves primeres obres se centren en l’art en el sentit de procés i sistema físic. Interessat en la biologia, l’ecologia i la cibernètica, a mitjans dels anys seixanta Hans Haacke va accedir als textos de Ludwig von Bertalanffy, sobretot l’assaig de 1968, Teoria general dels sistemes. Per a aquest biòleg i filòsof austríac, un organisme viu és un sistema obert que canvia contínuament en funció del seu diàleg o la seva interacció amb l’entorn. Les primeres obres de Haacke, com Cub de condensació, són una transposició d’aquest concepte a l’àmbit de l’art.

L’any 1962, Haacke començà a produir obres que incorporen contenidors de plexiglàs plens d’aigua. Cub de condensació es un cas paradigmàtic del seu interès per processos físics tan bàsics com la condensació i l’evaporació de l’aigua. L’obra és un cub transparent de metacrilat que conté aigua. A causa de la diferència de temperatura entre l’interior i l’exterior, l’aigua es condensa i forma vapor i gotes que es desplacen per les parets del cub i adopten diferents formes. Aquesta peça resumeix l’interès de Haacke pels sistemes físics tancats, el creixement biològic i els moviments aleatoris, mentre que posa l’accent en una idea de l’art que ha perdut la seva capacitat representativa i referencial per revelar-se com un fet o un estat de les coses. El mateix Haacke ho explicà: “Les condicions són comparables a un organisme viu que reacciona de manera flexible al seu entorn. La imatge de la condensació no es pot preveure amb precisió. Canvia lliurement, determinada tan sols per límits estadístics. M’agrada aquesta llibertat” (Nova York, octubre de 1965).

Un procés físic tan bàsic com la condensació de l’aigua serveix a Haacke per redefinir l’obra d’art com un sistema viu i, d’una forma molt significativa, el paper de l’espectador o l’usuari de l’art. Si bé la formació d’aigua dins el cub té a veure amb les condicions de l’entorn immediat, la mateixa presència humana forma part d’aquest entorn. L’obra d’art depèn de la presència física de l’espectador en l’espai circumdant i aquest modifica l’obra sense voler-ho. És així com Haacke incorpora l’espectador en l’art d’una forma molt innovadora, com un cos físic.

Altres obres

SOS: Senyals de fum des d’un subsòl

Llena, Antoni

Two Meetings and a Funeral

Mohaiemen, Naeem

Sky Hook (Study for a Balloon Building)

Matta-Clark, Gordon