Sense títol

A finals dels anys seixanta, Soledad Sevilla va centrar les sèries pictòriques inicials en l’abstracció geomètrica com una reacció a l’informalisme i l’expressionisme predominants en aquell moment, així com a l’academicisme propi de les escoles de Belles Arts. Entre 1969 i 1971 va participar en el seminari de Generación Automática de Formas Plásticas, impartit pel matemàtic Ernesto García a la Universitat de Madrid i on es practicava l’anomenat «art normatiu», un art basat en la forma seriada, la puresa cromàtica i el distanciament de la subjectivitat. Sevilla va produir una pintura geomètrica plantejada com una exploració de les variacions infinites de la retícula, el mòdul i la trama. En els seus quadres d’aquests anys, l’espai pictòric es construeix com una recerca geomètrica limitada a la línia, l’angle recte, els tres colors primaris (vermell, groc i blau) i els tres no colors (negre, blanc i gris). El resultat són quadres amb un caràcter seriat plantejats com vertaderes propostes òptiques, perceptives i estructurals.