M.I.T. Project

Amb una obra polifacètica i complexa, Matt Mullican centra el seu interès en els processos mentals a través dels quals ordenem el món. Projecte MIT (1990) pertany a un moment tardà en el trajecte de Mullican. Si bé la instal·ació mostra un interès formal semblant al de les obres dels anys setanta, la recerca sobre el subjecte s’ha ampliat a una investigació sobre el cosmos o el conjunt dels fets. Mullican construeix una de les seves cosmologies, construccions metafòriques o models a través dels quals representa el món posant l’accent en l’element d’ordre i estructura. Mitjançant un repertori molt ampli d’estructures i formats (taulers d’anuncis, pòsters, pancartes, vidres…), investiga els processos a través dels quals convertim els fets empírics en discurs abstracte i simbòlic.

Exposada per primera vegada al List Art Center del Massachusetts Institute of Technology (MIT) a Boston el 1990, d’on va prendre el títol, va ser una obra en procés fins a la segona presentació completa de la instal·ació a la 28ena Biennal de São Paulo l’any 2008. L’any 2009 es va incorporar a la Col·ecció MACBA. La instal·ació consisteix en un gran espai rectangular dividit per petits murs d’un metre d’alçada en cinc àmbits connectats entre ells i en els quals el públic pot transitar lliurement. Dins d’aquest espai, l’artista situa dos semicercles a un extrem i l’altre, i un petit quadrat al centre. Com diu el mateix Matt Mullican, l’estructura de la instal·ació, amb les seves diferents parts, s’assembla un tauler de joc, a un camp de futbol o de bàsquet. A més de la forma, aquests diferents àmbits es distingeixen pel color i els objectes que contenen.

Matt Mullican utilitza els cinc colors amb els quals treballa des dels anys setanta. La zona verda fa referència al món material i conté elements del món natural com un esquelet humà, un esquelet de guineu i un altre de fagina, ocells dissecats, caixes d’insectes, cristalls, roques, fòssils i caixes de minerals. La zona blava correspon a l’àmbit del dia a dia i a la immediatesa de la ciutat, les persones i les accions. Matt Mullican hi situa diverses taules amb objectes i ginys com una ràdio, un generador, una caldera, un projector de 16 mm i un monitor en el qual es pot veure el vídeo Five into One, entre d’altres. El quadrat groc central equival a les arts i les ciències, l’àmbit del coneixement. Conté taules amb els gravats de l’obra de Matt Mullican Untitled (2009). L’àmbit negre és el llenguatge. Matt Mullican hi col·oca cinc grans panells, els Bulletin Boards, amb múltiples objectes agrupats segons criteris formals: dibuixos, caixes de llumins, retalls de diari amb fotografies en blanc i negre, elements de roba com banderoles, botons i uniformes, collages d’imatges de la Segona Guerra Mundial, entre d’altres. Conté també dues taules amb gravats, aiguatintes i serigrafies basats en les notes i els quaderns de treball de l’artista durant vint anys. Finalment, un semicercle de parets vermelles representa la subjectivitat, el significat i l’espiritualitat. Sense cap objecte exposat, en un vídeo es projecta la peça Matt Mullican Under Hypnosis: Kunsthalle Zürich (2003), una performance en què l’artista repudia el seu cos. La pantalla mostra Matt Mullican estirat a terra mentre, amb moviments desencaixats, recita un monòleg de frases i paraules en les quals destaca un crit repetit: “Apesto”.

Projecte MIT condensa l’interès formal pels signes i les categories d’ordre que distingeixen l’obra de Matt Mullican. Hi destaquen la gran varietat d’objectes, la disposició espacial i l’element cromàtic, que passa a ser un mètode de treball. Les qualitats òptiques dels objectes físics utilitzats (roba, paper, vidre, metall, minerals i altres materials) completen el seu significat semàntic. “Es podria dir que el Projecte MIT és un mapa, una manera d’organitzar la informació” (Matt Mullican, 2008). Més que la representació literal dels fets, la seva obra investiga les relacions, classificacions, sistemes i altres dispositius culturals amb els quals construïm la nostra organització del món. En les seves cosmologies, els objectes de la percepció no són res més que informació. El món, així, es converteix en un mapa de signes i significats.