Vidas breves

El punt de partida de “Vidas Breves” és la reinterpretació de la peça d’art conceptual “Apoteosi di Omero” (1971) de l’artista povera italià, Giulio Paolini. En aquesta nova apoteosi, l’artista Iñaki Bonillas desplega trenta-tres faristols a l’espai per mostrar, en lloc de partitures, un conjunt de retrats d’actors secundaris. Rendeix així homenatge als extres del cinema, transformant aquests personatges anònims en protagonistes.

Iñaki Bonillas (1981, Ciutat de Mèxic) viu i treballa a Ciutat de Mèxic. Des de finals dels anys noranta, la feina de Bonillas ha estat estretament vinculada al camp de la fotografia. Amb plantejaments propers a les pràctiques conceptuals dels anys 60 i 70, l’artista ha anat aïllant gradualment els elements constitutius de la fotografia i els ha relacionat amb altres procediments.

Des del 2003, quan va introduir a la seva obra el vast arxiu fotogràfic del seu avi J.R. Plaza, Bonillas ha desenvolupat diferents projectes que enllacen elements que poden semblar incompatibles a priori: d’una banda, una narrativa personal i biogràfica que consisteix en anècdotes i emocions privades i, de l’altra, un element quasi-científic de compilació, classificació i arxiu.

El seu treball ha estat presentat en nombroses exposicions i biennals, com la Triennal de la Galeria Nacional de Victòria, Melbourne, Austràlia (2023): Biennal de São Paulo (2012); Biennal de Venècia (2003); Sonsbeek, Arnhem, Holanda (2001) o la Biennal de Tirana, Albània (2001).