La Celosía

La Celosía (1972) és la pel·lícula històrica de Isidoro Valcárcel Medina que es va presentar per primera vegada a Pamplona. A través dels textos capturats directament en pantalla i una successió de veus, una d’elles la d’Esther Ferrer, que llegeix diferents passatges, ens presenta l’adaptació cinematogràfica de l’obra del mateix títol d’Alain Robbe-Grillet, una de les obres clau del nouveau roman. Valcárcel porta la descripció a l’extrem, traslladant la qualitat òptica característica del llibre objetivant els textos que apareixen tal qual a la pantalla. També els readapta amb salts de llenguatges, veus i associacions lliures. La pel·lícula és un exercici de disociació i durada del pla. Segons Valcárcel, La Celosía és el resultat de la intenció de “portar el llibre a la pantalla” literalment. Alguns textos estan en espanyol, mentre que d’altres mantenen el francès original. Altres textos es llegeixen en diversos idiomes amb els àudios superposats o inintel·ligibles. Hi ha molts moments de disociació que fan impossible seguir la pel·lícula com si estiguéssim llegint la novel·la.