Pioner de l'art experimental espanyol, Nacho Criado, analitza en la seva obra el comportament material i l'evolució física de l'objecte, els seus aspectes processuals i espacials. Partint en la dècada dels 60 de principis formals minimalistes, evoluciona després cap a l'ocupació de materials pobres i rebutjats. Paral·lelament desenvolupa interès pel conceptual, interrogant-se sobre la relació entre la idea i la seva materialització formal, el pas del temps, l'esdevenir, la identitat i la condició híbrida de la pràctica artística.

L'obra adquireix la seva força poètica de la insòlita alternança entre el tosc i el lleuger: dos suports amb una barra de coure de la qual penja, de fils de pescar i agafats per hams, diversos vidres rectangulars. Tan fràgil potser com la tristesa d'una absència no esperada.
Ellos no pueden venir esta noche ve a recollir totes aquestes persones que en un determinat moment t'han ajudat en el treball. Rothko, Manzoni, Duchamp. Beuys, Mondrian, Klein, Maciunas. És una forma de reconeixement.